

20 nens a 6 € l'hora
• Educadores de guarderies privades se subleven contra un sou que dista del dels 'mileuristes'
• Tècniques que han cursat FP de grau superior es llancen a la pluriocupació o a buscar una altra feina
DE DIA Gina Marín juga divendres passat amb Ainara durant la seva jornada laboral, de 38 hores setmanals, a la guarderia on treballa des de fa tres cursos. Abans va treballar en un altre centre, durant dos anys, en més males condicions. La Gina té la responsabilitat d'educar un grup de 16 nens d'entre 2 i 3 anys. Foto: JORDI BARRERAS
DE NIT Gina, divendres a la nit, a la barra del bar del barri barceloní del Born en què serveix copes fins a la matinada per complementar el seu salari com a educadora. Després d'unes hores de son, reprendrà la jornada laboral, aquesta vegada com a cangur d'un dels seus alumnes. Foto: JORDI BARRERAS MÉS INFORMACIÓ
UN CONVENI AUTONÒMIC
JORDI CASABELLA
BARCELONA
"Això havia d'esclatar". Leandra Belzunces, sindicalista de la Unió Sindical Obrera (USO), es refereix al conflicte que un grup de 200 de les més de 3.000 educadores de guarderies privades de Catalunya van decidir treure al carrer, dijous passat, concentrant-se davant les seus de CCOO i UGT de la Via Laietana de Barcelona contra uns salaris de pena, una protesta que ha sobresaltat un sector acostumat a viure en la placidesa de l'oasi. Belzunces no té un especial ull clínic per detectar el malestar de les educadores, però sap el que cobren: menys de sis euros nets per hora per ocupar-se, a vegades en solitari, durant prop de vuit hores al dia, de grups de fins a 20 nens de 2 a 3 anys que encara van amb bolquers.
Unes 3.300 professionals, la majoria tècniques i auxiliars d'educació infantil, entre les quals hi ha qui ha cursat Formació Professional de grau superior, atenen la xarxa privada a l'ombra d'un conveni estatal amb clàusules lleonines, com la que permet no respectar els salaris mínims si la matrícula baixa un 8% d'un any a l'altre. O el que és el mateix, si un centre amb 60 alumnes en perd cinc.
DEPENDÈNCIA ECONÒMICA
Si tot va bé, les taules salarials de l'any 2007 preveuen que, en el millor dels casos, un tècnic superior (el conveni diu tècnic, però aquest és un estrany exemplar en una professió que els baixos salaris han feminitzat) percebi anualment 14 pagues de 731,80 euros bruts, més un complement per formació de 19,95 euros. El salari net, 680 euros, dista dels ingressos d'un mileurista i els aboca a dependre econòmicament dels seus pares o de la seva parella. O a llançar-se a pluriocupació. O a buscar una altra feina.
Gina Marín, de 24 anys, n'és un exemple. Compatibilitza les seves jornades com a tècnica superior en una guarderia amb una feina darrere de la barra d'un bar de copes i la tasca de cangur durant els caps de setmana. I admet que és una dona amb sort perquè la seva família li ha cedit un pis antic que pensa rehabilitar amb els diners que ara obté llogant una habitació.
"Aguanto perquè a la meva guarderia hi ha molt bon ambient de treball, però la gent està molt cremada. Ara tothom s'apunta a les llistes per fer substitucions o treballar com a tècniques d'educació infantil de les escoles públiques (un perfil de recent creació en el primer any de preescolar, P-3, que està previst que s'estengui a la majoria dels 1.600 centres d'infantil i primària). Comparativament, treballen poc i guanyen molt", assegura Gina.
Una altra de les vies d'escapament de la penúria salarial són les guarderies municipals, que, encara que cedeixen la gestió dels seus establiments a empreses privades, paguen sous superiors, en ocasions de fins al 50%, o fins i tot arriben a doblar-los si l'ocupador és el mateix ajuntament. I les condicions laborals són molt diferents.
"Entenc perfectament que es moguin", diu, comprensiva, la sindicalista Belzunces. El seu sou, "amb la responsabilitat que tenen i les hores que fan, és indigne", subratlla. "No poden ni fer formació perquè surten rebentades", afirma. Rosa Maria Guàrdia, responsable d'ensenyament privat d'UGT, creu que el conflicte deriva del "reconeixement del valor educatiu de l'etapa, cosa que ha generat l'exigència de titulacions i un desfasament amb els sous, quan abans les guarderies tenien una funció assistencial".
El president de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya, Jordi Fibla, reconeix que els sous són "una assignatura pendent del sector", però no deixa de manifestar la seva "sorpresa" perquè sorgeixin protestes ara, quan "no s'havia pagat mai tant". Fibla, l'organització del qual diu que té uns 400 associats, manté que el "conveni no reflecteix la realitat", en el sentit que la majoria de guarderies de Catalunya paguen "entre un 15% i un 20% més del que s'ha establert".
Els sindicats minimitzen l'extensió d'aquestes pràctiques, presents en una minoria de guarderies. "Hi ha llocs en què es paga més, però la meva impressió és que ni són majoria, ni està generalitzat", respon Alicia Mir, dirigent de CCOO. Belzunces i Guàrdia pensen el mateix.