> «La vocació no dóna per menjar»
«La meva vocació no dóna de menjar als meus fills», assegura Maribel García, educadora infantil d'una escola bressol del barri de Sant Martí on treballa des de fa 16 anys. Amb un sou que no arriba als 700 euros i dos fills, Maribel, de 36 anys, reconeix que la seva «independència» no hauria estat possible sense el suport econòmic del seu marit. «Si continuo treballant en aquesta guarderia és perquè la meva professió m'apassiona i l'ambient de treball aquí és molt bo», reconeix. Aquesta educadora va ser una dels aproximadament 200 professionals que el 22 de març passat es van manifestar a Via Laietana de Barcelona per reclamar l'atenció dels sindicats en aquesta lluita eminentment salarial. El gest reivindicatiu d'aquest col·lectiu, que està tramitant la seva constitució com a associació, va servir per desencallar una problemàtica que venia de molt lluny. La seva companya, Lucía Molinero, té 24 anys i prefereix la inseguretat laboral a la precarietat salarial. Després de treballar durant tres anys en una guarderia privada, va decidir abandonar el seu lloc fix i començar a fer substitucions en centres públics. La seva vocació tampoc li arribava per viure. «Ara guanyo 1.200 euros, el doble que abans, i em puc plantejar marxar de casa», assegura. A més a més, Lucía afirma que en una guarderia pública hi ha menys nens per aula i la infraestructura és molt millor. «La situació dels educadors a les escoles bressol privades frega l'explotació», diu. Ara, aquesta jove es prepara per presentar-se a les properes oposicions i abandonar l'interinament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario